miércoles, 29 de agosto de 2007

Los dos igüedos. Cuentu treicional bereber.

Évate una vez un igüedu qu´andando, andando, alcontrose con otru igüedu, y echarin la parláa que vien derréu:

- ¿Quín tien más robre qu´el hombre?
Y l´otru igüedu contestoli:
- El sol que lu alampa.
- ¿Y quín tien más robre qu´el sol?
- El ñubláu que lu atapa.
- ¿Y quí tien más robre qu´el ñubláu?
- L´airi que lu alleva.
- ¿Y quín tien más robre qu´el airi?
- La paré que lu apara.
- ¿Y quín tien más robre que la paré?
- El ratón que l´esapéa.
- ¿Y quín tien más robre qu´el ratón?
- El gatu que lu comi.
- ¿Y quín tien más robre qu´el gatu?
- El palu que lu apega.
- ¿Y quín tien más robre qu´el palu?
- El juegu que lu alampa.
- ¿Y quín tien más robre qu´el juegu?
- L´augua que lu apaga.
- ¿Y quín tien más robre qu´el augua?
- L´igüedu que lu bebi.

lunes, 27 de agosto de 2007

Si por icir una verdá. Gabriel Aresti.

Si por icir una verdá
han de matame
las hijas,
han de violame
la mujer,
han d´esborrega-la
casa
onde vivo;
si por icir una verdá
han de curtame
la manu
con qu´escribo,
la lengua
con que canto;
si por icir una verdá
han d´esborrar
el mi nombre
de las páginas d´oru
de la literatura vasca,
en dengún momentu,
de denguna manera,
en dengún lugar
sedrán pa
silenciame.

jueves, 23 de agosto de 2007

Fragmentu de L´Espíritu comercial de la época moderna. Thoreau

El curiosu mundu nel que vivimos es más maravillosu que comeniente, más jermosu qu´úti, más dinu de ser almiráu qu´esfrutáu y usáu.

martes, 21 de agosto de 2007

Fragmentu de La lengua de las mariposas. Manuel Rivas

El maestru asperaba dendi jaz tiempu que l´ambiaran un microscopiu a los de l´estruición públicu. Tantu mos hablaba de cómu s´engrandaban las cosas chicas e invisibles por aquel aparatu que los neños allegábamos a velas en verdá, cumu si las sus palabras entusiastas tuvierin l´aquel de poderosas lentis.

La lengua de las mariposas es una trompa arrulláa talque´l resorti dun reló. Si hay una flor que l´atrái, esenrróllala y métila nel cáliz pa lamber. Cuandu lleváis el déu amiu a un tarru d´azúcara ¿a que sienten ya´l dulzor ena boca cumu si la polpa juera la punta de la lengua? Pus tal qu´asina es la lengua de las mariposas.

Y enentoncis toos tuvíamos solenguana de las mariposas. ¡Qué maravilla! Dir pol mundu volando, con esos trajes de fiesta y aparar enas flores cumu tabiernas con barriles enllenos de jarabe.
Vulcáu al cántabru por Little Dreamer (A.H.D.)

miércoles, 15 de agosto de 2007

Fragmentu d´Un hiju del circu. John Irving

¿Y qué es lo que quiés jacer col mi sangre? – preguntoli´l payasu enanu al mélicu.

Busco esi secretu que te gulvió enanu – retrucó´l Dr. Daruwalla.

¡Ser enanu no es dengún secretu! – arrespuendió Vinod.

Busco nel tu sangre angu que pudiera agudar a los demás a no tener hijos enanos – desplicó´l mélicu.

¿Y por qué quiés acabar colos enanos?

domingo, 12 de agosto de 2007

Los cabellos. Remy de Gourmont

Simona, hay un gran misteriu ena selva los tus cabellos.

Agüelis a herba, agüelis a piedra onde han asejáu las bestias; agüelis a cueru, agüelis a trigu recién decháu; agüelis a leña, agüelis al pan que se vende al ser de día; a las flores qu´armuellan nun muriu abaldonáu; agüelis a barda, agüelis a aráu laváu pola lluvia; agüelis al juncu y al jelechu que se siega ena tarduca; agüelis a toju, agüelis a mogu, a la herba abatanáu y coloráu que s´esgrana al asubiu los sietos; agüelis a jurtiga y a tarmáu, agüelis a trébole, agüelis a lechi; agüelis a jinoju, agüelis a anís; agüelis a cucas, a los frutos qu´están maúros y se cuegin; agüelis a salce, agüelis a tilu cuandu las sus hojas tienen flores; agüelis a miel, a la vida que cuer enas praerias; agüelis a tierra y a lera; agüelis a fuegu, agüelis a amor.

Simona, hay un gran misteriu ena selva los tus cabellos.

miércoles, 8 de agosto de 2007

Fragmentu de Tic - Tac. Suso de Toro.

Vaya tiempu, eh. Espienza bien el día. No apara; en cuantis se pon a llover no apara. Endenantis toos anjeábamos pola lluvia, que si bía seca, que si s´apalambraba la verdura, que si nel iviernu diba a alampase´l monti, qué sei yo. Y abora àhi teníis lluvia. Toma lluvia. Y a mí me gusta la lluvia, eh, al tiantu, que si me falta muchu tiempu jasta sientu que me falta angu. Tamién lo que tien la lluvia es que jaz que te des más cuenta de cómu pasa´l tiempu, que lo notes más, cumu si dijéramos. Eso es ciertu, tan ciertu cumu que´l tiempu pasa altrevesándomos y se lleva deajechu pizcatos de nos. Siguru. Jasta a veces paez que lo sientu altrevesándome. Más que náa cuandu lluevi. Sí, home, sí, la lluvia tamién enseña que la vida es dir perdiendo daque de mosotros de continu.

viernes, 3 de agosto de 2007

Des-uficinista. Rudyard Kipling

¡Náa de compasión! L´armáa dioli
libertá a un mansu esclavu
y gracias a esa libertá alcontró
juerza de voluntá, de cuerpu y mente:
y gracias a esa juerza cunució
alegría, fraternidá y amor:
y gracias a esi amor marchó a la muerte:
y gracias a la muerte juéi feliz.

Archivu del blog